Dia 23 d’abril. Dia del llibre 

  LLORENÇ JIMENEZ “ EL CONTACONTES”.   SEMPRE ET RECORDAREM.  

  

Avuí, dia del llibre, des de l ´ADI, volem dedicar un entranyable record al contacontes Llorenç Jimenez, que ens ha deixat fa uns mesos. Generacions de Borrianecs, han tingut la sort de creixer escoltant els seus contes, ja que ha participat en nombroses activitats programades per l’Ajuntament durant mols anys.   Sobre llorenç Jimenez   Llorenç Jiménez Tarazona va nàixer un dia d’octubre de 1950 i tants al carrer del Mig del barri de la Fila, a Alfafar.

Fou setmesó i per això va passar la primera setmana de vida dins d’una capsa de sabates, embolicat en coto-en-pèl i escalfat per una bombeta elèctrica. Sa mare sempre ha dit que quan plorava semblava que raonava, i així ha continuat. Des de menut li agradava contar acudits, i poc a poc era requerit per ser l’animador dels jocs i vetllades, on acompanyava els acudits amb cançons d’animació. Amb el pas dels anys es féu mestre, i va treballar molts anys. Des de 1997 es dedica a contar contes i a altres activitats relacionades amb el món de la literatura infantil.      

  IMPORTANCIA DE CONTAR CONTES En primer lloc, un dels grans avantatges que suposa adquirir l’hàbit de contar contes és la important implicació afectiva que es genera en eixos moments, ja que la connexió que s'estableix entre un adult que conta un conte i un xiquet que l’escolta pot ser sorprenent (i ens ajuda a iniciar les bases per a una comunicació imprescindible pares–fills). Un altre gran avantatge de recuperar el costum de contar contes és que contribuïm a augmentar la capacitat d’atenció i d'escolta dels nostres menuts (aquells educadors que treballen amb xiquets més majorets saben com és d’important avesar als xicotets a escoltar i parar atenció des de molt prompte, ja que si no és així ens exposem a perdre una gran quantitat d'oportunitats per no    tindre la capacitat suficient de parar atenció).

No oblidem que en la vida escolar gran part del seu aprenentatge es realitzarà a través de l’ensenyament oral, i la resta a través de la lectura. Profundint en este tema, està clar que contant contes ajudem a motivar els menuts cap a la lectura. El xiquet que escolta contes ha de saber que molts d'ells estan escrits en llibres, i que quan sàpiguen llegir podran gaudir de les històries que s’hi expliquen. De tots és sabut que qui llig i gaudeix llegint té més fàcil accés a tots els altres aprenentatges.

Llegir l’ajudarà en l’organització neurològica, en el desenvolupament intel·lectual, en l'augment de la intel·ligència emocional, així com en el desenvolupament de la creativitat i la fantasia. Llegint afavorim la comprensió i la tolerància i estimulem la curiositat. Escoltar contes des de molt menuts (es poden contar contes a totes les edats, encara que siguen molt curtets si es tracta de xiquets molt xicotets o amb dificultats per a parar atenció), també resulta estupend per a reforçar la memòria auditiva i desenvolupar la imaginació. La narració oral de contes entreté, educa i fa feliços.

Per això també cal cuidar la manera de narrar, i és necessari que esta manera siga expressiva i amena. Cal narrar amb emoció, sabent adaptar-nos a l'edat del xiquet. Segur que així gaudim més nosaltres i som capaços d’entretindre més els menuts. Ana Vicent i Lina Puig  Servei d’atenció a la infancia ( ADI)